Programa del PSC del Camp de Tarragona


Programa Electoral 2010

CAMP DE TARRAGONA, un territori amb un futur de progréPrograma Electoral 2010

Un futur de progrés pel Camp de Tarragona

Programa Electoral 2010

INTRODUCCIÓ:

 

Durant massa anys el nostre territori, els nostres pobles i ciutats, i els ciutadans del Camp de Tarragona vàrem patir un abandonament absolut

 

La força atractiva de Barcelona com a capital i motor de Catalunya, les polítiques de clientelisme territorial de la dreta conservadora i la pervivència de models de caciquisme local, determinaven un territori descosit, i econòmica, social i ambientalment poc planificat i gens preparat pel futur.

 

Érem  el racó dels mals endreços duna Catalunya desequilibrada que responia a una concepció antiquada de la dreta nacionalista.

 

Des del 2003 aquesta situació ha canviat. La gestió dels governs de progrés a la Generalitat, combinada amb els nostres ajuntaments, ha permès l'emergència del Camp del Tarragona com una de les regions més dinàmiques i amb més futur de leix mediterrani.

 

Avui ja som el 2n motor econòmic de Catalunya i hem donat un salt espectacular en la qualitat de vida, la cohesió social i laugment de les oportunitats vitals dels nostres conciutadans


POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

                  Al Camp de Tarragona mai shavia invertit tant en infraestructures  com en els últims anys amb un Govern de Progrés presidit pel President, José Montilla.

 

                  Han estat molt nombroses les inversions realitzades als nostres pobles i ciutats . Sha donat resposta a projectes que portaven anys de retard.

 

                  Shan destinant més de 132 milions de euros als nostres barris, per tirar endavant un pla que ha estat pioner a Espanya i exemple duna política de progrés.

 

                  El Pacte Nacional dInfraestructures, signat el 16 doctubre de 2009 entre el Govern de la Generalitat i els principals representants de la societat catalana, ha fixat les necessitats i el disseny de los nostres infraestructures.

 

                  Hem planificat el nostre territori com una eina al servei de leconomia, el desenvolupament sostenible i per aconseguir una veritable cohesió social, shan aprovat els instruments necessaris per fer-ho possible.

 

                  La logística com un instrument  de foment  duna política industrial  integrada,  ha tingut un paper destacat en la construcció i configuració de Plataformes Territorials en l’àrea del Camp de Tarragona.


                  Els socialistes i no daltres,  hem estat capaços de  tirar endavant projectes ferroviaris que durant molts anys han restat aturats i que només han estat objecte de debat partidista. Nosaltres, el PSC, juntament amb els socialistes espanyols, ens hem posat a treballar per trobar una solució definitiva.

 

                  La constitució  de lAutoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona, ha estat un importantissim avanç pel que fa a lorganització  de la mobilitat en la nostre àrea territorial.

 

                  Que el servei de Rodalies de RENFE  del Camp de Tarragona, depengui  pel que fa a la seva organització,  del Govern de la Generalitat ha estat un dels grans objectius aconseguits, per garantir un tracte similar al daltres àrees del nostre país.

 

                  Principals actuacions viàries dutes a terme en el mandat 2006-2010:

 

                  Desdoblament del tram Valls-Alcover.

-    Autovia A-27, entre Tarragona i Montblanc.

-    Autovia A-7, entre lHospitalet de lInfant a lArboç.

-    Condicionament de la C-51 entre el Vendrell i Valls.

-    Més de 200 kms de nous eixos viaris dalta capacitat.


     Estudis informatius i principals projectes viaris en marxa:

-    Estudis informatiu:
- TV-3141 Reus
Cambrils
- C-242 Reus
Ulldemolins Torrebesses

-    Projecte de millora:
- C-241 Montblanc
Santa Coloma de Queralt
- T-702 Part central del Priorat
- C-44 Hospitalet de l
Infant Móra dEbre
- T-202 Torredembarra
Salomó

 

                  Actuacions carreteres en el període 2008 - 2010:

-    Drenatge i reforçament de la TV-7211, entre Reus i Constantí

-    Reforçament de la C-14, Tram: Salou Reus

-    Reforçament de la C-37, Tram: Valls - El Pla de Santa Maria

-    Adequació dels elements de contenció de vehicles a les carreteres: C-242e, TP-2002, TP-2311, TP-2335, TP-7013, TV-2004 i TV-3001

-    Millora i condicionament de la travessera a la C-241d del Sarral

-    Reconstrucció del ferm i millora del paviment a:

- la C-241d de Santa Coloma de Queralt

- la T-202  de La Nou de Gaià -Salomóla

- T-310 de Riudoms-Montbrió del Camp

 

 

-    Reforçament barreres i cunetes a:

- la TV-3031 dels Guiamets

- la C-44 de Vandellós i l'Hospitalet

- la T-704, entre la TV-7041 i Prades

- la TV-7041.Tram: Alcover-Prades

- la T-240, Tram: La Bisbal del P. St. Jaume dels Domenys Llorenç del Penedès

 - la TP-2335 de Solivella

- la TV-3142 de Riudoms

- la T-713 i la T-702 - la C-241e de Aguiló (Santa Coloma de Queralt)

 

     Actuacions menors en carreteres per valor de 11.4 M pel 2011

 

                  Actualment estan en fase de redacció al Camp de Tarragona els següents estudis sobre infraestructures i serveis ferroviaris:
 

-    Estudi informatiu per a la integració de la línia ferroviària Reus-Tarragona en el terme municipal de Reus.

-     Estudi informatiu per la Integració del ferrocarril en el nucli urbà de Tarragona.

-     Estudi informatiu del tram Castelló-Tarragona del Corredor del Mediterrani.

-     Estudi informatiu de la connexió ferroviària pel trànsit de mercaderies entre l’àrea de Tarragona i la línia Castellbisbal/Papiol Mollet - Sant Fost.

-     Estudi relatiu a la infraestructura necessària pel transport de mercaderies en ample UIC des del Port de Tarragona fins Castellbisbal.

-     Estudi informatiu dimplantació dun sistema tramviari al Camp de Tarragona.

 

 


La construcció de la primera i segona  fase del Centre Integral de Mercaderies del Camp de Tarragona, de la seva àrea de serveis, l’aprovació i proper inici de les obres de l’àrea logística de Montblanc.

El Pla Director del Logis Penedès que permetrà desenvolupar la major àrea logística de Catalunya i el desenvolupament de la Zona d’Activitats Logístiques del port Tarragona, farà que el nostre territori pugui esdevenir una de les àrees de desenvolupament més importants de ‘arc mediterrani peninsular.

Aquesta es una aposta clara, per potenciar el “clúster” econòmic  que representa avui el nostre territori, amb una la definició d’una política clara, centrada sobre una realitat assumida arreu del mon;  “Sense logística no hi ha industria”.

 

                             Inversions infraestructures previstes al Camp de Tarragona


TURISME - COMERÇ - CONSUM

 

Introducció: la importància del Turisme al Camp de Tarragona

          La indústria turística és un sector estratègic per leconomia del Camp de Tarragona i Catalunya, que arrossega a la resta dactivitat productives i genera ocupació en un ample espectre de subsectors. A més, els fluxos turístics són responsables, en part, de la transmissió dactituds socials i culturals.

 

          El turisme ocupa un paper molt important per la nostra economia perquè:

 

- és una font important de la nostra riquesa,

- contribueix a generar ocupació,

- és una font important de divises,

- afavoreix el desenvolupament de les comunicacions i infraestructures de serveis,

 

          Catalunya és avui:

- la principal destinació turística de lEstat,

- la primera CCAA en volum de població ocupada en la indústria turística,

 

          A la província de Tarragona, el turisme representa:

- el principal motor econòmic, aportant més de 3.500 M anuals al nostre PIB,

- genera una afluència anual de 45 milions de turistes al nostre litoral.

 

TURISME:

 

                 Hem canviat la forma de promocionar Catalunya com a destinació turística a través de lAgència Catalana de Turisme.

 

                 El Programa marc per a les polítiques de turisme ha dissenyat les línies bàsiques de treball:

-    Del model vacacional al model de turisme tot lany: curta durada, de qualitat, sostenible econòmica, social i mediambientalment.

-    Foment del pla de formació integral per generar nova ocupació i de més qualitat.

-    Foment duna marca turística provincial que representi el territori

-    Homogeneïtzació dels estàndards de qualitat i control en els allotjaments.

-    Impuls de nous models de turisme combinant noves ofertes.

-    Identificació de nous segments turístics per la província


                 Hem invertit en la promoció de lactivitat turística conjuntament amb la resta dadministracions públiques (Diputació, Ajuntaments, Consells Comarcals) i empreses.

                 Posada en marxa del Parc científic i tecnològic del turisme i oci:

-    Recolzar lObservatori de la Fundació dEstudis Turístics

-    Centre R+D+I

                 Potenciació de nous productes i mercats amb la consolidació de marca (turisme familiar, esportiu, de negocis, dinterior ..)

                 Participació en mostres i fires turístiques dins i fora del territori.

                 Incidència en la comunicació, màrqueting i difusió de les destinacions turísitques.

                 Suport econòmic i seguiment de lactivitat de les companyies de baix cost que operen a lAeroport de Reus.

 

COMERÇ


El sector de distribució comercial és un sector fonamental en la vida quotidiana dels nostres pobles i ciutats  i és un important factor de cohesió social i motor de la vida urbana. Catalunya és un país en el que el comerç de proximitat ha de coexistir amb les grans superfícies comercials. En aquest mandat:

                 Hem promogut la modernització del comerç urbà i

                 Hem impulsat projectes territorials de comerç amb línies dajut competitives.

                 Hem realitzat la transposició de la directiva comunitària de serveis mitjançant la Llei dordenació dequipaments comercials, per adaptar el comerç a les nova normativa.

                 Hem simplificat els procediments relatius a latorgament de les llicències comercials.

                 Hem incentivat les certificacions ISO de qualitat en el teixit comercial.

 

CONSUM

 

Els socialistes considerem les polítiques de consum eines efectives per a la millora de les relacions entre agents econòmics i ciutadans. En aquest mandat:

 

                 Hem consolidat lAgència Catalana del Consum per garantir els drets dels consumidors.

                 Hem actualitzat la Llei del Codi de consum.

3. Hem creat lAgència Catalana de la Competència com a organisme independent per evitar pràctiques monopolístiques i garantir linterès general dels consumidors.

4. Hem adherit consells comarcals al conveni de lAgència Catalana de Consum


TURISME:

 

          Desenvoluparem un model turístic sostenible:

-  Responent als canvis del sector i adaptant el sector turístic a les noves demandes: turisme de baix cost, cultural, gastronòmic.

-  Potenciant la col·laboració públic-privada.

          Impulsarem un model de finançament del turisme dacord amb lestacionalitat acusada de les poblacions turístiques.

          Establirem les condicions necessàries per facilitar la contractació de personal i la seva formació.

          Promourem el turisme dinterior:

-  Partint duna anàlisi de loferta i demanda turística abans de desenvolupar qualsevol producte, programa o actuació.

-  Creant plans dactuació per donar a conèixer la riquesa patrimonial, gastronòmica i històrica de les poblacions dinterior, i involucrant sectors com lagricultura, la pesca i el vinícola. Ruta del Cister, Tarraco, Castells del Gaià.

-  Impulsant Centres dinterpretació com a eines de comunicació dels elements del patrimoni de cada municipi: Porta dEntrada al País del Vi (Falset i Cambrils)

5. Potenciarem el turisme experiencial fugint de lartificialitat, donant valor a lautenticitat de cada municipi com a element diferenciador i de qualitat, aprofitant els recursos paisatgístics, naturals, patrimonials, històrics (p.ex. D.O. sobre rutes del vi, oli, etc.)


                    Augment de producció denergia renovable. Hem sortit del furgó de cua.

                    Hem creat lInstitut de Recerca i Energia de Catalunya. 

                    Tractament dels residus unificats i amb noves plantes de tractament.

                    Hem solucionat gairebé definitivament el problema dabastament, salubritat i depuració de l´aigua. I hem avançat molt en el seu estalvi i eficiència.

                    Hem creat lObservatori de Salut i Medi Ambient reivindicat des de feia molts anys.

                    Hem controlat molt més les emissions contaminants a laire.

                    Hem protegit molt més els nostres boscos, les nostres espècies vegetals i animals pròpies.

 

ENERGIA:

 

Volem continuar essent capdavanters i innovadors en les formes de producció, estalvi i eficiència, gestió energètica i investigació:

 

a) Producció: apostem per continuar aprofitant els recursos de què disposem per generar energia renovable: vent, sol i biomassa. Impulsarem, dacord amb les empreses, la substitució dels aerogeneradors més antics al Priorat perquè, sense perdre potencia, limpacte al paisatge sigui molt menor i les compensacions ara ridícules als ajuntaments siguin les que corresponen a lactualitat.

b) Estalvi i eficiència: fomentarem lestalvi i leficiència a tots els edficis públics i incentivarem que es faci a la petita i mitjana empresa i a les llars.  

c) Gestió energètica: Promourem agències denergia local en què puguin participar els ajuntaments i empreses del sector.

d) Investigació: La investigació serà clau en els propers anys.Potenciarem lIREC (Institut de Recerca dEnergia de Catalunya) que ha començat a caminar a les nostres comarques i que investigarà en energia eòlica, marina i biocombustibles.

 

MEDI AMBIENT:

 

                 Instituirem de forma definitiva el Parc Natural de les Muntanyes de Prades de comú acord amb els ajuntaments afectats.

 

                 Avançarem en les noves tecnologies de tractament de residus lligades al seu re-aprofitament. 

 

                 Acabarem la depuració de les aigües urbanes que encara falten.

 

                 Potenciarem el fons marí per a usos científics, esportius i turístics.

 

                 Continuarem establint programes destalvi i eficiència daigua, reciclatge daigües industrials i urbanes i reutilització.

 

                 Acabarem la dessaladora de Cunit.

 

                 Fomentarem la conscienciació ciutadana respecte a la responsabilitat individual i col·lectiva contra el canvi climàtic i la preservació del medi. Especialment, en la recollida selectiva de residus, i lestalvi de recursos escassos (aigua i energia). 

 

                 Consolidarem lObservatori de Salut i Medi Ambient  

Programa Electoral 2010

                 La creació de la Secretaria per a la Unió Europea ha suposat la plena integració de totes les polítiques sectorials del govern en les polítiques europees, enfortint la veu del Camp de Tarragona i els interessos del territori i la seva gent davant les institucions comunitàries (hem passat del lobby a lacció de govern).

 

                 Per primer cop Catalunya ha tingut una acció exterior pròpia, planificada i proactiva, promocionant econòmicament els nostres actius, projectant la nostra llengua i cultura, aportant els nostres valors de pluralitat, drets humans, democràcia i benestar social, cooperant per la pau i el desenvolupament i generant una xarxa global de complicitats amb el nostre projecte de país.

 

                 Una política de Cooperació al Desenvolupament i de promoció de la Pau i els Drets Humans i en especial de les dones-, amb la complicitat de la societat civil, les organitzacions no governamentals (ONGs) i el món local, com expressió duna societat solidària i compromesa.

 

                 La darrera legislatura ha estat decisiva per vertebrar el corredor mediterrani  i la configuració euroregional i de larc mediterrani, que obren al Camp de Tarragona les més grans oportunitats de creixement econòmic i progrés social en la competència global pel talent, la tecnologia i les inversions.

 

 

          La situació geogràfica del Camp de Tarragona (en la centralitat de larc mediterrani -d'Alacant a Marsella/Lion-), i els seus actius econòmics (una àrea industrial diversificada que concentra industria multinacional, una xarxa activa de pimes locals i pols del coneixement), ens obren, en lactual món policèntric i globalitzat, nombroses oportunitats de creixement i de progrés econòmic i social.

 

          Fer de la INTERNACIONALITZACIÓ del Camp de Tarragona (empreses, professionals, estudiants, investigadors, ajuntaments, entitats socials i cíviques, innovadors i creadors culturals) un motor pel creixement i el benestar  del territori i doportunitats per a la seva gent

 

                    Crear lOficina Tècnica per a la internacionalització del Camp de Tarragona i de les Terres de lEbre, per donar suport al desenvolupament del Pla Territorial dAcció Exterior.

 

                    Fer del nostre territori símbol actiu del compromís de la seva gent amb la defensa arreu del món dels Drets Humans, la no discriminació de la dona, la Democràcia, la Pau, i la Solidaritat pel desenvolupament

 

                    Crear agents tècnics denllaç entre el nostre territori i les institucions europees, a la Secretaria per a la Unió Europea de la Generalitat a Brussel·les, que donin suport als interessos i projectes territorials

 

                    Donar suport a les estratègies internacionalitzadores del nostre sector turístic, sumant esforços dels diferents actors públics i privats.

 

                    Situar el nostre territori en la centralitat dels projectes institucionals i econòmics euromediterranis reivindicant la seva permanent tradició i vocació mediterrània.

 

Educació


UNIVERSITAT I RECERCA


          Hem adaptat les noves titulacions graus i masters- a lEspai dEducació Superior Europeu augmentant les oportunitats de mobilitat dels estudiants i enfortint la seva internacionalització.

 

          Hem aprovat i posat en marxa un Pacte Nacional per a la recerca i la innovació amb tots els sector implicats- que preveu inversions per valor de 5.300 M d’€ fins el 2013.

 

          Hem impulsat al Camp de Tarragona importants instituts i centres de recerca que ja són de referència científica: Institut Català dInvestigació Química (Tarragona), Institut Català dArqueologia Clàssica (Tarragona), Institut de Paleontologia humana i evolució Social (Tarragona), Centre de Recerca en Energies Renovables (Tarragona), Institut dInvestigació Sanitària Pere Virgili (Reus) i el Centre de Recerca en Canvi Climàtic (Tortosa).

 

          Hem impulsat infraestructures i espais per a la recerca: els parc científic i tecnològic de la industria química a Tarragona, El Tecnoparc clúster de lalimentació i salut- a Reus,  el Parc científic i tecnològic de lenologia a Falset, el Parc científic i tecnològic del turisme i loci a Vila-seca, el Centre Tecnològic de la Fusta a La Sénia.

 

          Hem aprovat el nou finançament de les Universitats Catalanes, que ha permès el desenvolupament de la Universitat Rovira i Virgili en condicions de qualitat.

 

6. Hem generat ocupació en el sector de la Recerca. Un dels únics sectors que ha continuat creant llocs de treball

 

Larticulació duna societat i economia del coneixement al nostre territori serà determinant per al seu creixement econòmic, en un món globalitzat, aportant valor afegit a la producció de bens i serveis, alhora que augmentarà les oportunitats vitals dels ciutadans, la qualitat de vida i la cohesió social

 

• Fer de la creació i impuls duna societat i una economia del coneixement al Camp de Tarragona, -amb la complicitat dels sectors productius, les empreses, els professionals, la universitat, els centres densenyament,  els ajuntaments, les entitats socials i cíviques, els innovadors i creadors culturals)

 

• El motor del seu creixement econòmic, del desenvolupament i del benestar  dels ciutadans i de laugment de les oportunitats per a la seva gent

 

 

 

      Volem situar la nostra universitat en el marc del sistema català dUniversitats públiques- en els primers llocs de qualitat europea i mundial.

 

      Treballarem per donar suport actiu a la dimensió social i territorial de la nostra Universitat.

 

      Continuarem augmentant lequitat en laccés a la formació universitària convençuts que la formació és la millor resposta en temps de crisis.

 

      Continuarem treballant per a la permeabilitat i les interaccions intenses entre la Universitat i la Formació Professional.

 

      Desenvoluparem programes de suport de la presència activa i dinàmica de la URV en el conjunt del territori del Camp de Tarragona: una xarxa dantenes del coneixement locals.

 

      Consolidarem la infraestructura, logística i personal dedicat a la recerca en el nostre país, un dels únics sectors que malgrat la crisi ha continuat creant ocupació.

 

      Cercarem la col·laboració de tots els agents implicats per al desenvolupament d'estratègies i accions destinades a la efectiva inserció laboral dels estudiants

 

      Impulsarem programes de cooperació i relació entre els sectors productius i les empreses del nostre territori amb la Universitat i els centres de Recerca, per a facilitar els processos dinnovació, i la captació de recursos pels mateixos.

 

 

 

           Farem que els principis demprenedoria i esforç, i els valors progressistes de ciutadania responsable i activa i solidaritat, siguin transversals a totes les titulacions i fomentin lesperit crític, innovador i el compromís dels nostres estudiants.

 

           Establirem un model català de beques, basat en 4 criteris:

a) Evitar discriminacions dentrada a la universitat per raons econòmiques;

b) Garantir la permanència en el sistema universitari;

c) Tenir en compte labandonament, establint barems flexibles en el cost del crèdit.

d) Incentivar lexcel·lència amb beques destinades a participar en el món professional, la recerca, així com la mobilitat europea i internacional de professors, investigadors i estudiants.

11. Promourem la participació dels estudiants en les decisions de la Universitat i reforçarem els Consells Socials com a eina real de participació en la Universitat.

 

           Articularem un model de recerca donant prioritat als Parcs científics i Desenvolupant els compromisos del Pacte Nacional per a la Innovació i la Recerca fins el 2013.

 

           Volem contribuir des del Camp de Tarragona a situar Catalunya en la mitjana europea de patents registrades per habitant, en 8 anys, fomentant que la universitat es doti duna oficina pròpia de gestió de patents, per explotar-les econòmicament.

 

           Introduirem premis i incentius de caràcter econòmic per a empreses que desenvolupin patents comercials creades per ells mateixos o en col·laboració amb universitats públiques i que siguin desenvolupades industrialment i comercial a Catalunya.

 

Programa Electoral 2010

CULTURA I PATRIMONI


                 4.305 habitatges amb protecció oficial iniciats

                 5.000 llars beneficiades amb els ajuts al pagament del lloguer (2009)

                 Més de 5.000 ajuts per la rehabilitació dhabitatges, per import de més de 10 M (2005-2009).

                 9 oficines locals dhabitatge en funcionament

                 13 borses per al lloguer social i 6 de lloguer jove.

                 Garantir l'accés a lhabitatge per a tothom:

-    Facilitarem un sistema de finançament de lhabitatge protegit de lloguer. Crearem un fons públic-privat dinversió en habitatge social de lloguer.

-    Desplegarem sistemes de finançament públic-privats.

-    Farem major èmfasi en els col·lectius més desafavorits.

-    Combinarem les promocions mixtes amb HPO de compra i lloguer.

-    Millorarem la gestió de l'habitatge protegit: impulsarem un gran operador especialitzat que integri i racionalitzi loferta existent.

-    Crearem una desgravació fiscal pel propietari vinculada als anys de permanència en el mateix habitatge del mateix llogater.

-    Reduirem limpost de successions i donacions per a propietats heretades que estiguin destinades a lloguer, mentre segueixin en aquest règim.

 

                 Impulsar la rehabilitació com a motor del sector de la construcció:

-    Ampliarem els ajuts a la rehabilitació i agilitarem la seva tramitació.

-    Crearem un programa de rehabilitació dhabitatges de municipis incorporats a la Llei de Barris.

-    Crearem una línia de crèdit per a la rehabilitació i millora de lhabitabilitat en el món rural.

 

                 Farem una política dhabitatge que fomenti les ciutats compactes:

-    Promourem les polítiques daprofitament del parc dhabitatges existent.

-    Mantindrem i ampliarem la col·laboració amb el Món Local per tal de desenvolupar les polítiques dhabitatge, incrementant, si sescau, els recursos que shi destinen. Consolidarem la implicació de lInstitut Català de Finances en la promoció pública i social de lhabitatge.