LA DRETA INTOCABLE

Hi ha personatges de la dreta a les nostres comarques que són poc menys que intocables. Protegits i ajudats per altres instruments mediàtics o de la creació i de la difusió del pensament que dominen, no toleren la més lleu crítica i menyspreen la capacitat i la necessitat de la democràcia entesa aquesta no com el fet d’anar a votar cada quatre anys, sinó com la necessitat imperiosa de debatre, de confrontar idees, de parlar amb l’adversari i reconèixer que això és necessari perquè els ciutadans disposin d’informació i puguin formar-se un criteri.

Aquesta dreta que pretén - i en moltes ocasions aconsegueix- copar els llocs de comandament del món financer, empresarial, religiós, mediàtic o polític, es manté discreta mentre no se li discuteix el poder ni es qüestionen les seves idees ni les seves formes.

Però amics, quan algú des de l’esquerra gosa posar de manifest allò que fan o com ho fan, les seves contradiccions, la seva dedicació - sempre molt parcial - a la política, les seves veritables aliances o la seva supeditació a lobbys i no als interessos generals, llavors salten les alarmes, es dispara el fariseisme que els acompanya i s’exclamen estranyats amb grans cridòries d’aparent sorpresa. Titllen llavors l’adversari de desagradable, de buscar el cos a cos, fins i tot d’obsès. A mi aquesta campanya el cap de llista de CiU sr. Poblet m’ha qualificat de tot això i ha acabat en un programa en directe de l’emissora nacional de Catalunya dient-me groller.

I és que no toleren ni la llibertat d’expressió si no és amb formes i continguts que no posin en qüestió l’ordre – el seu, és clar – establert. Sembla com si pensessin que la democràcia consisteix únicament en el fet de dipositar un vot cada quatre anys.

En el fons creuen que tenen la veritat de les coses i que els altres són uns palanganes que venen a subvertir l’ordre natural de les coses que han de funcionar com sempre.

Aquesta dreta no és només a la política que encara – però no sempre - es pot controlar democràticament sinó també al govern de l’economia mundial, de les finances, de les religions, de bona part dels mitjans de comunicació o de grans corporacions des d’on es dirigeixen en bona mesura els nostres destins. Que li preguntin si no al sr. Obama per què no ha pogut fer la reforma sanitària que hauria volgut i que ja havia intentat Bill Clinton.

En fi, aquests dies de campanya electoral hem assistit a una mis en scene d’un dels representants de la dreta i cap de llista de CiU que no ha sabut mantenir la serenitat. Sorprès per una confrontació que mai no havia experimentat, no ha acceptat un debat cara a cara que en canvi sí va fer el seu company de Lleida i estava a realitzar el seu candidat a presidir la Generalitat i no ha desvetllat les nombroses contradiccions que un representant de la dreta més experimentat en la dialèctica del contrast d’idees i de projectes personals hauria resolt sense massa dificultats: la seva dedicació actual a la política acumulant un tercer càrrec públic, les aliances o no amb l’altre partit de la dreta – el PP – que ja manté a la Diputació que presideix, la falta d’un programa per a les nostres comarques que no ha presentat en tota la campanya o les diferents posicions de la seva coalició al nostre territori com les referides a les vegueries, als centres logístics, a l’aigua o a l’energia. Per no parlar dels retalls de polítiques socials que no ha aclarit tampoc en cap moment.

La dreta no pot pensar que és intocable i incontrolable. Amb tota l’educació del món, però amb fermesa, continuarem defensant el contrast i el diàleg, que és lògic que en ocasions esdevingui confrontació perquè els nostres projectes són diferents. Però la dreta no pot pretendre que els qui no pensem com ells callem. I no ho farem encara que se’ns titlli de grollers.

Xavier Sabaté i Ibarz

Article d'opinió publicat a la premsa digital del Camp de Tarragona