Per què va decidir deixar Andalusia i venir a viure a Catalunya?
Volia progressar. Andalusia, en aquella època i en aquell context social i econòmic, m’oferia poques oportunitats. Jo ho veia així i vaig insistir molt al meu pare de venir a provar sort a Catalunya. I així ho vàrem fer. Ell i jo, amb una maleta mig trencada, ens vàrem enfilar a un autobús i vàrem venir cap aquí. I fins ara. Catalunya ens ho va posar fàcil Aquesta és una terra d’acollida, integradora, que acostuma a tractar bé els nouvinguts. La llengua tampoc no va ser un impediment, malgrat que a casa dels pares no la parlàvem. Els problemes d’aquell temps no venien de les dificultats d’integrar-se, sinó del repte de construir-nos un futur millor.
Quina va ser la seva primera feina aquí?
La primera feina va ser en una impremta d’Esplugues, de nits. Treballar de nit pagava millor que treballar de dia. Així em podia pagar els estudis i estalviar uns diners. Compaginava feina i els estudis...
Com es pot ajudar els joves a trobar feina als que no en tenen?
Miri, recentment hem aprovat des del Govern una inversió de 20 milions d’euros perquè 5.000 joves catalans que ni estudien ni treballen –els coneguts com nini- puguin formar-se per estar en condicions trobar una feina digna. Els socialistes fem propostes que toquen de peus a terra, no com altres partits, que, com és el cas de CiU, fan volar coloms amb iniciatives com el concert econòmic o prometent reduir l’atur a la meitat en quatre anys, sense dir com. Nosaltres estem al costat dels joves amb fets, amb mesures concretes, no amb paraules boniques i grans proclames que no resolen res.
Quin balanç fa de la feina feta pel seu Govern?
Hem estat el govern més transformador i proper que ha tingut Catalunya en molts anys. No obstant, queda pendent treure definitivament el país de la crisi. A això ens hem de dedicar a partir del 28 de novembre. Aquesta és l’assignatura pendent tot i que hem fet tot el que està al nostre abast per superar una situació econòmica complicada. No podem sentir-nos satisfets ni tranquils, mentre tinguem tanta gent en situació d’atur. La crisi és la meva prioritat.
Com queda econòmicament el país després de la gestió del seu Govern?
Mentiria si li digués que estem plenament satisfets perquè tenim pendent la sortida de la crisi i hem de resoldre el gran problema de l’atur. Ara bé, el meu Govern ha fixat les bases per a la sortida de la crisi: ajudant les empreses, invertint en formació i mantenint l’aposta per la recerca en un context de retallades pressupostàries. I tot això ho hem fet amb acords amb els sindicats i les patronals. Quan els governs i la societat remem junts, guanyem capacitat. Cal ser optimistes, malgrat tot, perquè des de fa uns mesos que disposem d’indicadors que apunten cap a la recuperació: creixen les exportacions, augmenta el consum energètic de la indústria i s’incrementen les altes a la Seguretat Social. No hem deixat la crisi enrera, però el pitjor ha passat.
Tornarà a reeditar-se el tripartit?
No. El tripartit ha fet un gran servei al país, modernitzant-lo, transformant-lo de cap a peus. Però el seu temps ha passat. No m’arrepenteixo d’haver format aquest Govern, però no el reeditarem ni que les tres forces sumem majoria, perquà ara la situació és una altra. Els socis han posat damunt la taula condicions que no estic disposat a assumir, com la celebració d’un referèndum per la independència la propera legislatura. S’obre una nova etapa i ha arribat el moment de fer un punt i a part.
Què suposaria per a Catalunya un Govern de dretes?
Una passa enrera en polítiques socials. I si el Govern de dretes fos fruit d’un pacte CiU i PP no serien una, sinó dues, les passes enrera que faria el país. En drets socials aniríem enrera: hi hauria retallades en la salut i en l’educació públiques, en els serveis socials bàsics. Els socialistes som la garantia de la pervivència de l’Estat del Benestar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada