És fantàstic, tot un símptoma de normalitat, que l’acció de govern de dues institucions del mateix color polític (si, sí, he dit del mateix color polític!) hagi permès solucionar o enfocar correctament temes que feia anys que restaven pendents. Sembla una obvietat, però la Tarragona del present arrossega projectes que havien estat impossibles d’encarrilar en un passat en que a la ciutat i a la Generalitat manava el pateix partit, CiU. L’Escola Oficial d’Idiomes, era l’exemple més clar i lligat a ella donar ús a un equipament que porta 20 anys en mans del Govern català, l’antiga fàbrica de la Chartreuse.
Ens trobem, doncs, en un període de normalitat. De garantir que els fets acompanyen les paraules i que, amb major o menor celeritat en funció de les complexitats administratives, puguem avançar en el treball compartit amb altres administracions sobre qüestions que afecten la nostra ciutat. Només amb gent seriosa al capdavant del Govern, això funciona. I és per això que Tarragona ha guanyat amb el període del president Montilla i hem aconseguit tirar endavant qüestions com el nou palau de Justícia, la nova rotonda de l’Antiga Universitat Laboral, la llei de barris a Campclar i Part Alta, el Centre Tecnològic de la Química, la ampliació i noves urgències de l’hospital Joan XXIII o prop d’de cinc milions d'euros en plans d’ocupació i mesures de foment del treball. Són alguns exemples d’una llista molt més llarga.
Algunes qüestions, és evident, vénen de l’època de l’anterior govern tarragoní convergent. Tot i això, la diferència amb l’època actual de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros és que la relació amb el Govern de la Generalitat, així com amb la resta d’administracions, no ha estat a partir de la picabaralla continua si no del treball conjunt i seriós. Quan ha hagut discrepàncies de criteri, com va passar amb el tema de l’aigua, l’alcalde Ballesteros ha mantingut el posicionament de Tarragona de forma ferma, però no ha estat impediment per seguir treballant els aquells projectes o qüestions que han permès que la nostra ciutat progressi.
Faig totes aquestes reflexions perquè crec fermament que és moment de parar un moment i reflexionar. Analitzar els fets, veure com hem avançat amb dos governs de progrés, a Tarragona i a Catalunya. Les campanyes són també moments de paraules, però altres formació ni concreten ni es mullen. Els socialistes sí, ens agrada fer balanç, perquè els fets acompanyen a les paraules i són l’evidència d’una forma de fer, pensant en tothom, treballant a fons per superar la crisi i preparar-nos pel futur, impulsant projectes que ens facin avançar com a ciutat i com a país. Els tarragonins i tarragonines ens hi juguem molt el 28 de novembre. Amb el president Montilla, Tarragona guanya.
Begoña Floria Eseberri
Article publicat al Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada