Aquesta reflexió no va dirigida al mestres sinó ben al contrari, i, no hi va perquè el col·lectiu de mestres ja sap que això serà així. No hi haurà cap reforma educativa que tingui èxit si els educadors del nostre país no se la senten seva o el que és el mateix que la llei educativa no consideri els mestres part fonamental de la mateixa Llei.
LODE, LOGSE, LOE, LEC, reformes educatives continuades amb grans esforços des de diferents nivells; governs, universitats, escoles, famílies. Però no han adquirit la maduresa necessària, almenys fins ara. Durant aquesta legislatura el Parlament ha aprovat amb el suport de tots els grups polítics i moltes altres entitats de l’àmbit educatiu el Pacte Nacional per l’Educació. Aquest ha de garantir l’estabilitat del sistema educatiu.
El govern del President Montilla ha fet grans esforços per construir noves llars d’infants, noves escoles, nous instituts. S’ha incorporat al sistema una gran quantitat de mestres, per dos motius bàsicament; l’increment de l’alumnat i per la introducció de la sisena hora a les escoles de Primària. S’han creat aules d’acollida per l’alumnat immigrant. S’ha fet un gran esforç per introduir les noves tecnologies a les aules; 1x1, un ordinador per a cada alumne de Secundària, cablejats WIFI, pantalles tàctils, etc. Aquesta és la realitat, l’esforç econòmic que ha fet i està fent el govern és real i ningú el pot discutir. L’escola té ara més mitjans tècnics i humans. El govern té clar que el sistema educatiu és un dels puntals estratègics pel futur del nostre país. Tots hi estem tots d’acord. Però no n’hi ha prou amb construir hem de consolidar la línia de flotació de l’escola catalana, els professionals.
Ja fa temps que sentim a parlar d’innovació en els àmbits econòmics i també educatius. La solució als problemes estructurals, a la baixa productivitat, a la competitivitat. Tot passa per innovar o sigui modernitzar-nos, tot passa per crear valor afegit. Sentim a parlar de l’èxit de les empreses més innovadores més competitives. Les empreses punteres tenen valor afegit i són les empreses que tots volem. Ara bé, en aquestes empreses l’actiu més important, diuen elles mateixes, és l’actiu humà, els professionals. I... aquí, al nostre país, és on tenim un camí important a fer si volem que el sistema educatiu aporti valor afegit la societat actual i a les noves generacions. I sense cap dubte, els mestres són l’actiu d’aquesta empresa, són el present i el futur de l’escola. Aquesta consideració té moltes implicacions i nosaltres, si tenim responsabilitats en el pròxim govern volem que el professorat sigui i se senti com el pal de paller del sistema educatiu. Hem de seguir posant a l’abast de l’escola tots els mitjans possibles, però també hem de donar seguretat, tranquil·litat i confiança als professionals de l’ensenyament perquè puguin treballar. Aquesta, és l’aposta segura pel futur de l’educació.
Ramon Ribas
Article publicat a la premsa digital del Camp
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada