“Per a nosaltres el dret a decidir del poble de Catalunya és un dret indiscutible i innegociable. Hi ha altres partits, com els senyors del Partit Popular, que només parlen de llibertat quan els interessa.” Són paraules, textuals, de la nova líder de CiU a la ciutat de Tarragona, Victòria Forns, després de dipositar el seu vot a la consulta independentista organitzada ahir a Tarragona. És tracta d’unes declaracions sorprenents i curioses. Dic això perquè, més enllà del recent entusiasme independentista que demostren els dirigents de CiU, els convergents es presenten a aquestes eleccions amb un cap de llista, el senyor Poblet, que és president de la Diputació gràcies als vots del Partit Popular. És president gràcies a què només podia haver optat per un acord amb el PP? En absolut, de fet el senyor Poblet passarà a la història de la Diputació per ser el primer president en trencar el consens tradicional que havia presidit el Govern de la Diputació d’ençà la recuperació de la democràcia. El cap de llista de CiU, poden optar per un pacte de progrés, com vam proposar els socialistes, o fins i tot per triar ERC com a soci de Govern, va decidir abraçar-se només als diputats provincials del PP amb qui ha governat durant tota aquesta legislatura.
Ara fa uns mesos vam viure un escenari encara més sorprenent i curiós (si atenem a les declaracions de la senyora Forns). Un cop es va conèixer la sentència del Tribunal Constitucional al recurs presentat pel PP en relació a l’Estatut de Catalunya un clamor unànime es va estendre pel país, i també per les files convergents. “Infàmia” és una expressions que recordo del senyor Puig. Doncs bé, davant d’aquesta situació excepcional, els representants socialistes a la Diputació de Tarragona van demanar al senyor Poblet una mica de coherència política i que, per tant, trenqués el seu acord amb el PP i tornés a la via del consens que sempre havia caracteritzat aquest ens supramunicipal. Un cop més, l’actual cap de llista de CiU per Tarragona es va negar a trencar amb el partit que va portar al nostre Estatut, a l’Estatut votat pel poble de Catalunya, al Tribunal Constitucional. És més, segons va afirmar textualment el pacte amb el PP havia donat “excel·lents resultats”, sense concretar si es referia a excel·lents resultats per a ell o pel conjunt de la província. “Em sento còmode” (amb el pacte), afirmava el senyor Poblet.
I és que amb CiU sempre és el mateix. Abans de les eleccions juren i perjuren que mai pactaran amb el PP (tots recordem al senyor Mas anant al notari ara fa quatre anys). Un dia després de les eleccions aquestes conviccions “irrenunciables i indiscutubles” se sacrifiquen a l’acord amb els populars, això sí, sempre “pel bé del país.” Si volem saber amb qui pactarà CiU el 29 de novembre només cal recordar amb qui governa el senyor Poblet a la Diputació, amb qui va governar CiU a la ciutat de Tarragona durant els dos darrers mandats del senyor Nadal i qui va votar la investidura d’Aznar com a president del Govern durant dues ocasions i tots i cadascun (tots i cadascun!) dels 8 Pressupostos Generals de l’Estat dels Governs d’Aznar, Acebes, Zaplana...
Davant d’aquest “canvi” que, estic convençuda, a la immensa majoria de tarragonins i tarragonines no ens genera cap nostàlgia, els socialistes ens presentem a aquestes eleccions amb un projecte de futur pel Camp de Tarragona, un projecte que representa la seguretat en aquests moments de dificultats econòmiques i la confiança en què aquestes comarques poden ser un referent nacional pel que fa a la qualitat de vida dels seus habitants. Un projecte catalanista i federalista que, entre les aventures independentistes de CiU i ERC i el nacionalisme espanyol del PP, aposti per una Catalunya que sigui un sol poble, un país que integri a tothom...
Maria Jesús Sequera
Candidata del PSC per Tarragona a les eleccions al Parlament
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada