La raó de ser del PSC prové de la consciència social i de la consciència nacional. Aquestes van ser les dues raons de la nostra fundació i no entenem l’una sense l’altra. És el que ens fa dir que som socialistes i catalanistes per les mateixes raons.
Avui tenim dues grans crisis, l’econòmica i la de la relació Catalunya – Espanya arran de la sentència del Constitucional promoguda pel PP.
Pel que fa la primera, malgrat que el capitalisme ha provocat el caos que estem vivint, es resisteix a posar en marxa els canvis necessaris. Fa dos anys Sarkozy demanava refundar el capitalisme però no n’hem sabut res més i a finals de juny fracassava la cimera del G-20 de Toronto on es va renunciar a canvis significatius en el sistema financer.
Tenim, doncs, una feina molt complexa sense tenir les claus de les reformes que han de ser, molt majoritàriament, de caire internacional. Perquè, avui més que mai, la política és una petita part del poder que s’ha desplaçat cap a grans corporacions financeres, del pensament i de la seva transmissió, totes elles dominades pel pensament conservador. Però necessitem polítiques de progrés que ara requereixen d’austeritat condicionada pels mercats dels quals depenem inevitablement. Però hi ha molta diferència encara en com abordem dreta i esquerra la política econòmica i social, el Medi Ambient i l’energia, la investigació, l’educació, el transport, sanitat, serveis socials; les pensions i el seu futur, la igualtat i la violència de gènere.
I pel que fa a l’altra crisi, de Catalunya enllà han de saber que és inqüestionable la pluralitat d’Espanya. I no els tallem a tots pel mateix raser. Amb Zapatero hem assolit un nivell de competències i de finançament com mai. La col.laboració CiU-PP va ser desastrosa per Catalunya i el sr. Poblet governa la Diputació tarragonina amb un PP que ha provocat que ens retallessin un Estatut que volem sencer. Ho necessita Espanya perquè no es pot permetre que la nació més dinàmica i més ben posicionada es vagi distanciant.
I ho necessitem els catalans perquè la majoria, uns per sentiment personal, altres per un exercici de racionalitat, estem per una relació federal que asseguri millor l’economia, la cohesió social i el govern de la interdependència en un món global en què tenim moltes fragilitats i poques fortaleses i en què pel futur personal i col.lectiu hem d’actuar construint el màxim d’unitats i el mínim de divisions.
I volem el catalanisme social que considera la cohesió i la igualtat d’oportunitats com l’únic camí per una Catalunya amb possibilitats de futur. Amb fractura – econòmica, social o cultural - Catalunya no existirà. O som un sol poble, o no serem.
Article de Xavier Sabaté publicat al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada